La Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana de Catalunya va commemorar a Horta de Sant Joan, el 95è aniversari de la proclamació de la República Catalana. Al cinema del poble l’eurodiputada Diana Riba oferí la xerrada “Valors republicans en l’actual context global”. Riba va reivindicar “la necessitat dels valors de la fraternitat, igualtat i llibertat per construir països, ciutats i societats molt més lliures i plenes de drets humans, davant una geopolítica plena d’amenaces derivades de les guerres, l’extrema dreta i les onades reaccionàries”.
Posteriorment, se celebrà el sopar de lliurament dels guardons en Homenatge a la Fraternitat Republicana, per reconèixer la trajectòria cívica i política en la defensa dels valors republicans i la llibertat del país.
La Federació comarcal d’Esquerra de la Ribera d’Ebre lliurà el guardó a Pere Muñoz i Hernández, el qual a les primeres eleccions municipals democràtiques de l’any 1979, i sota la militància del PSUC, encapçalà una llista àmplia d’esquerres a Flix, fet que el convertí en l’alcalde més jove de la demarcació de Tarragona. Després de finalitzar el seu mandat l’any 1987, i fer un breu parèntesi, l’any 2003, tornaria a ser alcalde per Esquerra Republicana fins a 2009; i l’any 2005 es convertiria en el primer president d’esquerres i d’Esquerra Republicana del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Més tard, entre 2008 i 2011, com a senador del Grup Entesa Catalana de Progrés portaria la veu de les Terres de l’Ebre a Madrid. Historiador de referència de les nostres Terres, la cultura i l’educació són dos dels grans àmbits on, des de les institucions, ha centrat els seus esforços amb actuacions molt destacades.
El roquetero Sisco Ollé i Garcia, va rebre el guardó de la Federació del Baix Ebre. Militant independentista històric, als anys vuitanta estigué al PSAN i després a Catalunya Lliure, partit amb el qual es presentà dins la llista municipal a les eleccions dels anys 1991 i 1995. Des de 1999 fins a les darreres eleccions de 2023 ha format part de la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya. Regidor des de l’any 2003, ha pres part dels diferents governs municipals des de l’any 2007 fins a l’actualitat. Ha estat un gran dinamitzador d’activitats i del teixit associatiu cultural local; és fundador d’ARJUB-Associació cultural i ecologista de Roquetes, a més de creador i impulsor del festival de música Tradicionàrius a les Terres de l’Ebre, des dels seus inicis, fins avui. La seva militància lingüística l’han portat a participar en nombroses campanyes en defensa de la llengua catalana. Va ser investigat i imputat per presumptes delictes de sedició, malversació de fons, desobediència i calúmnies per l’organització del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017.
La Federació del Montsià va lliurar el guardó d’Homenatge a la Fraternitat Republicana a l’ampostina Maria Jesús Roig i Izquierdo. De família de tradició republicana, a les primeres eleccions municipals democràtiques de l’any 1979 tancà la llista electoral d’Esquerra a Amposta, i el seu pare, Joan Roig Chavarria, fou qui l’encapçalà. Conjuntament amb el seu marit, Álvaro Arasa, que també formaria part d’aquella llista, durant molts anys van treballar plegats des de la militància de base, de manera activa i constant, per fer avançar el projecte republicà davant qualsevol circumstància i a tot arreu.
Vincent Boix ha estat el guardonat per la Federació de la Terra Alta. Nascut a Laguiole, França, sempre ha portat Prat de Comte al cor. La seva passió per la història i per la recuperació de la memòria ha permès resseguir el seu llegat familiar i també la història de Prat de Comte. El seu iaio Josep Boix Amades, afiliat a la UGT i president de l’Associació de pagesos Sant Isidre, l’any 1937 va ser alcalde després que alguns homes l’hi proposessin pel seu tarannà moderat i de seny. Després d’estar de l’abril de 1938 al gener del 1939 a un camp de treball de Vallmoll marxarien cap a l’exili. Vincent, l’any 1975, amb divuit anys i el carnet de conduir acabat d’estrenar, acompanyat de Martina, la que seria la seva muller; va visitar Prat de Comte; però no seria fins després de la mort del dictador, l’any 1980, que recuperaria la casa i les finques familiars. Durant molts anys s’ha dedicat a la recerca; a preguntar, a llegir, a buscar als arxius i a reomplir els buits documentals. Cada troballa feta ha ajudat a reconstruir la història de la família Boix, que també és una història col·lectiva i local, i ha contribuït a dignificar la memòria dels represaliats.
